El PP consuma el major atac a l’estat de benestar i a la pluralitat informativa

El Congrés de Diputats convalida els decrets llei que suposen una retallada de 10.000 milions d’euros en el sector de la sanitat i l’educació. Els decrets convalidats suposaran un deteriorament molt greu de la qualitat d’aquests serveis públic, un atac a les persones amb rendes més modestes i la pèrdua de gran quantitat de llocs de feina.

En matèria sanitària s’introdueix el copagament dels medicaments per part dels pensionistes i deixa fora de l’assistència sanitària general als immigrants sense targeta i a altres col·lectius. Amb la pressió sobre les comunitats autònomes per la reducció de despesa, es disminueix personal i es tanquen centres sanitaris, cosa que fa augmentar les llistes d’espera i la saturació dels serveis d’urgències.

Pel que fa a l’educació, suposa un augment de les ràtios escolars i la reducció de personal docent, amb el que això suposa de massificació i d’impossibilitat d’atendre l’alumnat amb necessitat especials, i es produeix un augment molt important de les taxes de les matrícules universitàries.

Aquestes mesures condueixen a degradar la sanitat i l’educació pública, passa necessària per a donar entrada massiva al negoci privat, establint dos nivells ben diferenciats: el dels que es poden pagar una sanitat o una educació privada i els usuaris dels serveis públics, que hauran perdut el nivell de qualitat que tenien fins ara. D’aquesta manera es continuen augmentant les diferències socials, cada vegada més importants.

Per si tot això no fos prou, el Congrés també ratifica el colp d’estat anticonstitucional (la Constitució només preveu la via del decret llei per a qüestions d’extraordinària urgència) a la radiotelevisió pública, mitjançant el qual el PP nomenarà el president de l’ens públics i controlarà el seu consell d’administració. D’aquesta manera s’acabarà amb la independència i la pluralitat de la RTVE, que passarà a dependre directament del govern.

Segurament el PP considera que no en té prou amb el conjunt de mitjans d’extrema dreta i amb les televisions de partit (com Telemadrid o Canal 9) de les comunitats autònomes que governa, per fer empassar a la ciutadania el conjunt de retallades i polítiques antisocials i, per això, vol que TVE torni a l’etapa de manipulació informativa de l’era Urdaci o, millor encara, als no-do franquistes.

Permetrà regularitzar les obres il·legals i suposarà una nova pressió sobre el sòl rústic

El Consell de Govern ha aprovat la tramitació parlamentària per via d’urgència de la nova llei general turística que ha elaborat l’equip de conseller Delgado. Lamentablement, aquesta llei que afecta de manera substancial al principal sector econòmic de la nostra Comunitat es tramita sense el mínim consens social que seria desitjable.

El Govern ha decidit afavorir el poderós sector hoteler, habituat a tractes de favor com és el cas del pagament de l’ecotaxa, i al de la construcció, deixant de banda el sector de l’oferta turística complementària. L’oposició a aquest projecte de llei ve de molts sectors empresarials, del col·legis professionals, els ecologistes o els sindicats. Fins i tot els Consells Insulars del PP han criticat la invasió de competències.

El Consell Econòmic i Social també va fer un informe molt crític amb el contingut del projecte de llei i amb la forma en que es tramitava. Per a contrarestar-ho, el Govern va propicià una mena de colp d’estat al si del CES, que ha provocat una greu divisió a les organitzacions empresarials.

Sense aprendre d’errors anteriors, el Govern situa el benefici dels hotelers per damunt de l’ordenació i la protecció del territori, propiciant una nova “balearització”. A més, permet que es segueixi colonitzant el nostre malmès sòl rústic amb noves indústries turístiques.

Per si això no fos suficient, la llei suposa una autèntica amnistia per a les infraccions urbanístiques comeses pels hotelers, als que es permet regularitzar les construccions il·legals, la qual cosa trasllada un lamentable missatge d’impunitat i suposa un greuge comparatiu en relació a altres sectors i als ciutadans que han respectat la normativa urbanística i territorial.

Esquerra Unida planteja una vegada més, que la reforma d’una llei d’aquesta importància, que hauria de ser duradora, no és pot fer amb un consens social tant restringit, que el que cal és la retirada d’aquest projecte, la convocatòria de la Mesa del Turisme i un ample debat ciutadà que permeti un text molt més consensuat, que abordi el conjunt de la problemàtica de tots els sectors relacionats amb el turisme i que es plantegi la compatibilització de la millora de la indústria turística amb la preservació del territori.

 A PESAR DE LES LLISTES D’ESPERA I D’ESTAR ACABADES, LES RESIDÈNCIES DE SANT ANTONI I SANT JORDI NO ENTREN EN FUNCIONAMENT

La situació de les persones ancianes i dependents, així com la dels seus familiars, és dramàtica. Segons reconeix el Consell d’Eivissa, la llista d’espera és de 123 persones, però podrien ser més. Per altra part, l’alberg de transeünts de Vila s’ha vist obligat a atendre persones ancianes i sense recursos, tot i no estar preparat per complir aquesta funció que no és la seua. La demora mitjana per aconseguir plaça oscil·la entre un i dos anys, mentre tant, les famílies han de fer-se càrrec de les persones dependents encara que no tenguin recursos.

Tot això passa mentre que la residència de Sant Jordi, oberta fa cosa d’un any, en aquest moment acull només 6 persones. La de Sant Antoni, acabada fa temps, però sense equipament, no té prevista data d’obertura. En conjunt, les dos residències han costat més de 22 milions d’euros i es troben infrautilitzades o tancades i deteriorant-se.

Bona part del problema ve de l’època de Govern de Matas, que va donar l’explotació de la residència que es va trobar en construcció (Can Blai) a una empresa quasi mafiosa (després es va haver de recuperar amb costos afegits) i es va llançar a la construcció de residències que no sabia com es finançarien i, sobre tot, que no s’havia previst el cost de gestió. El cost final de la construcció de les residències a estat més del doble del que s’havia pressupostat.

Hauria set molt més raonable construir les residències d’una a una, en funció de les disponibilitats pressupostàries i de la capacitat de gestió, que no el sistema de Matas d’iniciar obres que ja pagaran(si poden) els que venguin després, però les residències estan acabades, la necessitat de places és evident, per tant el que s’ha de fer és exigir del Govern balear que habiliti els fons per a posar-les en funcionament, encara que fos de manera gradual.

Per aconseguir-ho és necessari que el Consell d’Eivissa, tant disposat sempre a comprendre els incompliments i les retallades del Govern balear, adopti una actitud més digna i combativa en defensa de les persones necessitades de l’illa d’Eivissa.

En la presentació parlamentària que ha fet el president Bauzà del seu programa de retallades, per fer front a les exigències de Rajoy de reducció del dèficit, ha argumentat una vegada més el mantra que venen repetint tots els membres del PP, des de Rajoy fins l’últim regidor de poble de l’herència rebuda i de l’endeutament irresponsable dels anteriors governants, ja siguin Zapatero o Antich.

Deixant de banda que la valenciana, governada des de fa molts anys pel PP, és la comunitat autònoma més endeutada i reconeixent que el govern d’Antich no fou del tot afortunat en la seva gestió, és convenient fer algunes puntualitzacions per no deixar que una mentida repetida de manera sistemàtica pugui esdevenir una mena de certesa comunament acceptada.

Jose Ramón Bauzá

L’endeutament del govern Antich no és va produir per malbaratament de recursos ni per la realització d’obres innecessàries, sinó per mantenir les prestacions socials en un moment en que es reduïen de manera dramàtica els ingressos, com a conseqüència de la caiguda brutal de la construcció i per la manca d’un finançament adequat.

El govern Antich, encara que tímidament, va intentar augmentar els ingressos per la via d’apujar la pressió impositiva sobre les rendes més altes. Aquesta pujada va ser impedida per la coalició “de facto” entre PP i UM que es va produir al final de la passada legislatura.

L’herència rebuda, que pesa com una llosa sobre els comptes de la Comunitat, és la que va generar el govern Matas, amb obres faraòniques i innecessàries que, com que es varen executar sota la fórmula de “peatge a l’ombra” o similars, no figuren com a deute però s’han de pagar religiosament al llarg de 25 o 30 anys, condicionant d’una manera molt important els pressuposts que, necessàriament, han de ser austers.

El metro inundable de Palma, que al cost de la seva construcció hem d’afegir el dèficit brutal d’explotació o les o les autovies i autopistes que, només en el cas d’Eivissa suposen un cost diari de 45.000 euros, i s’ha de seguir pagant durant 25 anys. La resta de carreters, tot i que no es gestionaren de manera tant escandalosa, també contribueixen poderosament al deute de la Comunitat. A més, els reiterats incompliments del Conveni de Carreteres va suposar perdre el finançament estatal.

La renúncia a executar el projecte aprovat de nou hospital de Son Dureta i apostar per la construcció d’un nou hospital en sòl rústic a Son Espases, va multiplicar els costos, que s’hauran de pagar al llarg de molts anys, juntament amb les despeses de funcionament. Tal vegada si s’hagués executat el projecte aprovat pel Ministeri i l’Insalud s’hauria pogut aconseguir finançament estatal que el projecte de Son Espases va fer del tot impossible.

Si a això afegim el Palma Arena, el projecte de l’Òpera, els viatges a Xina (amb soprano inclosa) i a altres destinacions de l’estranger sense cap resultat, ens podem fer una idea del que va suposa la nefasta gestió de Jaume Matas per a les arques comunitàries.

Això, per no parlar de les quantitats que s’emportaven a mans plenes de les diverses conselleries tot una colla de lladres de “guant blanc”.

Aquesta relació no és ni molt menys exhaustiva, però indica molt clarament d’on parteixen els problemes econòmics de la Comunitat. Davant d’ells, l’única proposta de Bauzà passa per retallar serveis essencials i acarnissar-se amb els més desfavorits, però augmenta el sou dels seus col·laboradors, fa viatges innecessaris acompanyat d’una cort d’aduladors i es nega a reduir el finançament de Marivent o les regates reials.

Pel que fa a l’augment d’ingressos, és limita a pujar uns cèntims la benzina, afectant al conjunt dels ciutadans, però es nega a apujar els impostos dels poderosos, no exigeix el finançament estatutari establert per llei i permet que hoteleres continuïn sense pagar milions de l’ecotaxa.

És a dir, Bauzà –com la resta de governants del PP- aprofita la crisi per aplicar el seu programa ocult: degradar els serveis públics per tal de donar entrada a les privatitzacions. Per aconseguir aquest objectiu, no tenen empatx en mentí descaradament.

LA VICTÒRIA D’HOLLANDE A FRANÇA I ELS RESULTATS ELECTORALS A GRÈCIA SUPOSEN UN PANORAMA POLÍTIC

Hollande ha guanyat les eleccions amb un programa d’esquerres enfrontat a la política antisocial, centrada únicament en el control del dèficit i les retallades socials, del tàndem Merkel-Sarkozy.

A Grècia, l’enfonsament del PASOK i, en menor mesura, de Nova Democràcia ha acabat electoralment amb el bipartidisme, tradicional d’aquell país, de dos partits que s’anaven tornant sense que les coses canviessin de manera substancial i que han estat els causants de l’endeutament irresponsable i de la submissió als dictats de l’UE, que a portat a la major part de la població a la misèria.

A Grècia hi ha hagut un vot de càstig importantíssim a les polítiques de dretes (les practicàs el PASOK o ND) i un augment molt significatiu de l’esquerra, amb el segon lloc electoral de la coalició SYRIZA i els bons resultat del Partit Comunista i altres formacions d’esquerres. L’entrada al parlament grec d’un partit de l’extrema dreta, tant destacada pels mitjans de comunicació, no és més que una (molt lamentable, això si) anècdota.

Els resultats electorals de França i Grècia, juntament als que es produïren al Land alemany que també va celebrar eleccions, suposen un canvi de tendència molt important a Europa que haurà de continuar a altres països per aconseguir tornar el continent a les polítiques socials, posades en perill o eliminades pel neoliberalisme i l’especulació financera.

El fet que el canvi polític s’hagi iniciat a França, un país de primer nivell que, en moltes ocasions, ha estat capdavanter de les polítiques progressistes, dóna més força  a la possibilitat de canvis profunds  però el camí no serà fàcil, els mercats financers –com ja s’està veient en les cotitzacions a les borses- maniobraran per evitar-lo.

És necessari que al conjunt de l’UE es manifesti el rebuig popular a les polítiques antisocials i que es plantegin alternatives polítiques potents, que puguin fer front a la dreta neoliberal i el seu atac a les conquestes socials.

És una mesura xenòfoba adreçada a l’electorat d’extrema dreta

Dins la brutal ofensiva del govern del PP de retallada de drets socials i de serveis públic, ha adoptat una mesura adreçada a contentar l’electorat d’extrema dreta i criminalitzar els immigrants com a causants de tots els nostre mals, tal com fa el Front Popular a França amb molt bons resultats electoral.

Aquesta mesura no és només profundament injusta i reaccionària sinó que, a més és contraproduent des del punt de vista sanitari i ineficaç des del punt de vista econòmic.

Segons un estudi del diari El País,  la mesura afectaria a unes 150.000 persones que no tenen regularitzada la seva situació administrativa i, en el millor dels casos, suposaria un estalvi teòric de 240 milions d’euros, molt lluny dels 500 milions previstos pel govern. Segons un estudi de la Junta de Andalucía de l’any 2008 l’atenció d’aquest tipus de persones només va suposar 0,69% del total.

Al contrari del que se’ns vol fer creure, la despesa sanitària per càpita dels immigrants, segons demostren les estadístiques, és inferior a la dels espanyols. Això és lògic si tenim en compte que és una població majoritàriament jove, que ha de gaudir de bona salut per a poder iniciar l’aventura de l’emigració. Únicament en el servei de maternitat, per les mateixes raons, hi ha una proporció major de dones immigrants que d’espanyoles.

S’al·lega que aquestes persones no paguen imposts al nostre país i, per tant, no han de tenir dret a l’assistència sanitària “normal”. Si bé és cert que al no tenir permís de treball es veuen obligats a treballar en l’economia submergida sense drets i sense cotitzacions, també ho és que han de pagar l’IVA en totes les compres que facin, com la resta dels ciutadans. Aquest IVA també s’incorpora als pressupostos de l’Estat que és d’on es finança el sistema nacional de salut.

Per altra part, aquesta mesura provocarà encara més saturació dels serveis d’urgència (ja que és l’únic recurs que els quedarà), la manca d’atenció de malalties cròniques o que algunes no es tractin fins que la seva gravetat obligui a ingressos hospitalaris (que sempre són més cars). Al mateix temps, pot provocar que malalties transmissibles que no siguin tractades es puguin estendre al conjunt de la societat.

Amb aquesta mesura s’exclou a un percentatge de la població que viu al nostre país de l’assistència sanitària bàsica, que és un dret humà bàsic, en base a unes consideracions únicament econòmiques que, com hem vista abans, ni tant sols són certes.

En comtes de penalitzar els més febles per aconseguir un estalvi raquític, s’hauria de perseguir els grans defraudadors (ells no pateixen retallades a pesar de no pagar imposts) per a augmentar els ingressos.

Segons publica avui el diari Última Hora, els empresaris d’hostaleria de Balears deuen encara 12 milions d’euros corresponents a l’ecotaxa. Resulta sorprenent que en aquest moment en que es retallen tot tipus de serveis i en el que les administracions públiques pateixen una greu manca d’ingressos, es permeti aquesta situació i el Govern balear no faci res per ingressar les quantitats degudes.

L’ecotaxa era una petita quantitat que gravava les estades turístiques (1 euro de promig) i que s’havia de destinar a qüestions mediambientals i millora de les zones turístiques. Es justificava en el fet que la indústria turística produeix efectes molt importants sobre el territori i el medi ambient, al mateix temps que obliga a sobredimensionar les infraestructures públiques per tal de donar servei a l’augment de la població en la temporada turística.

L’ecotaxa la va establir el primer govern progressista de Francesc Antich i fou derogada per Jaume Matas al principi del seu segon mandat. A pesar de la seva escassa durada (un any i mig), aquest tribut va permetre uns ingressos importants i la realització de nombrosos projectes de millora que quedaren avortats amb la seva derogació.

Les grans cadenes hoteleres i el PP organitzaren una campanya ferotge contra l’ecotaxa i presentaren gran quantitat de recursos sobre aquest tribut, al·legant la seva inconstitucionalitat, els tribunals han rebutjat tots aquests recursos i han declarat la seva plena legalitat. No obstant això, un nombre molt significatiu d’hotelers continuen sense abonar las quantitats degudes.

Per tal de donar a conèixer l’Oficina Parlamentària d’Esquerra Unida de les Illes Balears (oficinaparlamentaria@eu-balears.org), el diputat que s’encarregarà al si del grup d’Izquierda Plural de portar els temes relacionats amb les Illes, el dia 22 de març el diputat Joan Josep Nuet va tenir una extensa jornada de treball a Eivissa i Formentera, continuació de les que ja havia fet a Menorca i Mallorca.

La jornada va començar a Eivissa visitant la zona on hi ha projectada la construcció d’un port esportiu de grans dimensions i d’un elevat impacte ambiental, a continuació es visitaren les obres del parador de turisme que es desenvolupen al castell d’Eivissa.

A les 10, 30 va partir cap a Formentera on es va tenir una trobada amb la premsa local i una reunió amb la Plataforma per un transport igualitari. Aquesta plataforma està formada per les associacions d’immigrants extracomunitaris, que representen en torn al 15% de la població de l’illa, i pateixen una greu discriminació en relació als ciutadans comunitaris pel que fa a les subvencions al transport.

A continuació es va visitar la seu del Consell de Formentera (l’únic governat per una coalició progressista) entrevistant-se amb els dos vicepresidents. Després un dinar de treball amb presència d’ensenyants i petits empresaris.

De tornada a l’illa d’Eivissa, es va produir una reunió amb membres de l’associació veïnal que encapçala l’oposició al port esportiu d’es Viver, amb les executives d’UGT i CCOO i es va concloure la jornada amb un acte públic amb col·loqui des de les 20 hores fins passades les 22.

Al llarg de la jornada Joan Josep Nuet va atendre telefònicament als periodistes radiofònics de la SER, IB3 i Ràdio Illa.

Com a resultat de la jornada de treball, es presentaran al Congrés dels Diputat un seguit d’iniciatives que s’aniran concretant els propers dies i setmanes i que inclouran, almenys, els següents punts.

• Reclamar la declaració d’Obligació de Servei Públic dels vols entre Eivissa i la Península com ja s’ha fet en el cas de Menorca, que viu una autèntica situació d’emergència des de la fallida de la companyia Spanair.

• Reclamar la igualtat de tracte en relació als descomptes aeris i marítims als residents extracomunitaris que treballin i cotitzin d’una manera estable a les Illes.

• Sol·licitar l’Estat de tramitació i els informes emesos en relació al projecte de port esportiu d’es Viver i al passeig marítim de la zona que havia projectat la Demarcació de Costes.

• Sol·licitar del govern central l’acabament d les obres del Parador Nacional de Turisme del castell d’Eivissa, i la seva obertura en la data prevista, tot incorporant les importants troballes arqueològiques de l’època fenícia i romana (en aquest moment les obres es troben quasi paralitzades, no s’ha aprovat el modificat del projecte per incorporar les restes arqueològiques, i el ministre Soria “amenaça” amb la seva paralització).

•  Reclamar l’agilització dels tràmits per a la construcció del nou edifici dels jutjats d’Eivissa i de la depuradora declarada d’interès general.

Així mateix, es treballarà amb els nostres companys d’Eivissa pel Canvi la presentació d’iniciatives davant el Ministeri de Foment en relació a la política de preus i de freqüències de les navilieres que operen amb la Península i entre les illes. Recentment la Comissió Nacional de la Competència ha imposat una multa conjunta a aquestes navilieres per un import de 54 milions d’euros per haver pactat entre elles el repartiment del mercat i l’aplicació d’unes tarifes abusives, establint un autèntic monopoli i l’eliminant la competència. A pesar de la importantíssima multa, les navilieres segueixen aplicant les tarifes abusives sense cap canvi, davant la passivitat del ministeri i de la Direcció General de la Marina Mercant.

Nuet a Formentera amb membres d'EU i de la Plataforma

Bona l’ha armat el ministre Soria amb les seues declaracions en unes jornades a Intereconomía (no es pot esperar res bo del que es digui en aquesta grup) en les que afirmava que no es farien ni s’acabarien més paradors de turisme tret del de Lorca que està apunt d’acabar les obres.

El president del Consell i el diputat del PP Enrique Fajarnés s’han apressat ha donar-nos explicacions del “significat real” de les paraules del ministre. Segons ells, no hi ha cap risc de que les obres no s’acabin quan estava previst i que es pugui fer la inauguració l’any que ve.

El que passa és que la credibilitat d’aquests personatges és nul·la, i no diguem la que té el govern central que fa exactament el contrari del que havia promès en la campanya electoral. És perfectament creïble que dins les retallades generals que practiquen amb l’obsessió de reduir el dèficit, una de les inversions que es suspengui o s’ajorni sigui la del parador del castell. De fet, ja fa temps que les obres avancen molt lentament, i no han acabat de tancar el tema de la integració de les restes arqueològiques ni els accessos.

No ens podem permetre de cap manera que les obres quedin aturades i es torni a quedar l’edifici sense ús i degradant-se. Ja és greu les reformes que s’han fet, que transformen i degraden la imatge històrica, amb l’excusa de que eren imprescindibles per a la funcionalitat del parador. Ara només faltaria que es quedassin aquestes obres inacabades.

EU d’Eivissa i Formentera estarà vigilant sobre aquest tema i utilitzarà el grup parlamentari del Congrés per a exigir al ministeri que acabi les obres i posi en funcionament el parador en el termini previst.

DURANT DOS ANYS SEGUIRÀ COBRANT EL 80% DEL SOU DE VICEPRESIDENTA

L’ex vicepresidenta del govern de Zapatero ha estat contractada per la filial xilena de l’empresa elèctrica Endesa. Amb aquesta contractació Salgado esquiva la llei d’incompatibilitats, que li impedeix durant dos anys treballar en alguna empresa espanyola, i podrà seguir cobrant el 80% del seu sou de vicepresidenta.

Elena Salgado quan era vicepresidenta del govern.

Les incompatibilitats de membres del govern, i la possibilitat de cobrar una part important del seu sou, s’establiren per tal d’evitar  que les empreses pagassin els favors rebuts per part del govern amb una col·locació laboral.

Elena Salgado, com a responsable econòmica del govern Zapatero va impulsar mesures d’austeritat i retallades de les pensions i dels sous dels funcionaris, però no té empatx en cobrar dos assignacions econòmiques a la volta, una de les quals procedeix de l’empresa que també té en nòmina José María Aznar.

El sector energètic, molt depenent de les regulacions públiques, solen tenir en plantilla un nombre important d’ex polítics, entre que es troben els ex presidents González i Aznar. Lògicament, aquestes persones no són contractades pels seus coneixements tècnics, sinó pels seus contactes internacionals i pet la seua capacitat d’influir a favor dels interessos de la companyia.

Les companyies energètiques internacionals juguen un trist paper a l’Amèrica Llatina i altres indrets del Tercer Món en que s’instal·len, per la seua actitud neocolonial i de menyspreu del medi ambient i dels drets dels treballadors i les poblacions indígenes. La Sra Salgado ha estat contractada per contribuir amb els seus contactes a que l’empresa  pugui  continuar duent a terme aquestes pràctiques.

El descrèdit de la política no fa més que augmentar amb aquestes actituds tant poc ètiques que duen a terme el ex governants. És necessària una regeneració ètica, i que els governants i ex governants l’apliquin en les seues activitats professionals. No és admissible que es prediqui l’austeritat i es practiquin retallades sistemàtiques de dret socials mentre es tenen comportaments tant poc edificants.

IMPEDEIXEN ALS VEÏNS I A L’OPOSICIÓ ASSISTIR A UNA REUNIÓ “INFORMATIVA”  

Vicent Serra, Sánchez-Jáuregui i Mariano Juan, alumnes aplicats de Matutes

El Consell d’Eivissa va organitzar una sessió “informativa” sobre el projecte de port esportiu a es Viver promogut per Abel Matutes, a l’espai públic del recinte firal. Fou una sessió informativa molt especial ja que no es va permetre l’entrada a cap representant de la premsa, ni de l’oposició municipal, ni als veïns de la zona.

Només un “selecte” grup d’alumnes aplicats escoltaren les explicacions  del “mestre” Matutes sobre les bondats medi ambientals del seu projecte. Naturalment, no es pogueren escoltar les veus dels tècnics que han elaborat informes molt contundents sobre els efectes que provocaria la construcció d’una macro infraestructura d’aquestes característiques, ja que en realitat del que es tractava d’un acte més de la campanya publicitària destinada a promocionar aquest projecte.

El Consell insular ha passat de qüestionar la necessitat de nous ports esportius, a posar-se a les ordres de Matutes per afavorir el seu projecte sense ni tant sols guardar les formes. Ja se sap, el que mana mana, i tots els representants institucionals del PP es posen al seu servei. La foto del diari Última Hora és patètica i demostra la submissió del poder polític als interessos econòmics.

ELS DIPUTATS EIVISSENCS DEL PP VOTAN A FAVOR

Mariano Juan i Vicent Serra, no saben el que aproven

El Parlament balear  ha convalidat el decret llei del Govern de desregulació urbanistica destinar a llevar entrebancs a la construcció en sòl rústic i a la legalització d’urbanitzacions il·legals. Un decret que sarcàsticament s’anomena de “sostenibilitat” i que, segons el Govern, tracta de donar “seguretat jurídica” als inversors. De fet, el grup parlamentari del PP ha aplaudit l’aprovació d’una norma “estable i clara que dona resposta a la falta de seguretat jurídica en matèria territorial”.

No s’ho creuen ni ells, ja que el mateix autor del decret, el director general Joan Mesquida, reconeix que “és cert que no queda clar” i que queden coses que s’hauran de solucionar per via parlamentària, al mateix temps que “suposa” (sic) que no tendrà efectes retroactius que provoquin un allau d’aprovació de projectes sense control ambiental.

En tota la tramitació d’aquest decret llei el paper del PP d’Eivissa ha set completament esperpèntic, ja que no inclou res d’allò que volien i que havien afirmat que contindria el decret, a més de que no l’entenen. Tant és així, que han hagut de demanar informes jurídics i aclariments al Govern. Per acabar de desorientar-los, el decret deroga l’article que Miguel Jerez va “pastelejar” amb Josep Melià, president d’UM, per tal de poder edificar ses Variades, que és una autèntica obsessió del PP eivissenc, i veure com el director general afirma el que és una obvietat, que ses Variades no són sòl urbà.

Sembla ser que el responsable insular de territori, Mariano Juan, tenia l’esborrany de decret dins un calaix des de fa cinc mesos i no se l’havia llegit o no l’havia entès, la qual cosa li està provocant greus problemes amb els seus correligionaris. No obstant això, el defensa al Ple del Consell, i el seu president el vota al Parlament.

No és possible una incoherència major.

COMUNICAT D’ESQUERRA UNIDA

Aquests terrenys mai han tengut la condició de sòl urbà

Ses Variades ha de ser un espai lliure pels ciutadans de Sant Antoni

Altra vegada es troba sobre la taula el futur de la zona de ses Variades de Sant Antoni. Altra vegada el president del Consell, la batlessa de Sant Antoni i el PP en conjunt reclama l’edificació d’aquest indret. Per dur endavant aquesta obsessió edificatòria, el PP ha fet diverses lleis i un PTI a mida, encara que fos amb el cost de tenir un batle imputat. Fins ara no han aconseguit, però segueixen insistint i embullant-se entre ells mateixos, com ha passat ara amb el decret llei del Govern del PP.

La història de ses Variades i el PP és tragicòmica, ja que les anades i vengudes, les successius lleis i altres decisions que no han aconseguit el resultat desitjat, són obres d’institucions governades pel PP, el partit que presumeix de generar seguretat jurídica! No ha fet falta una ma negre, ni tampoc una mesura proteccionista adoptada per alguna institució progressista, La clamorosa incompetència del PP ha fet que, afortunadament, encara ses Variades tenguin la possibilitat de salvar-se de la destrucció sistemàtica que s’ha practicat sobre la Badia de Portmany.

Esquerra Unida reclama del Consell i de l’Ajuntament que en comptes de treballar en favor de la destrucció de l’últim tram de costa no transformat del poble de Sant Antoni, dediquin els seus esforços per aconseguir que Sant Antoni pugui gaudir del gran espai lliure públic que es mereix.

No és necessari donar-li més voltes ni més debats jurídics, el que fa falta és que hi hagi voluntat política d’atendre l’interès general, en comptes de la submissió mostrada fins ara cap a interessos particulars dels propietaris.

Al final, la situació de ses Variades és ben senzilla: els seus propietaris, amb una retenció especulativa, deixaren passar el temps sense executar la urbanització del sector, que estava contemplada en el planejament municipal. Aquests propietaris, com els de molts altres indrets de la costa amb la mateixa situació, varen veure com els seus terrenys perdien la condició de sòl urbanitzable i passaven a ser Àrea de Protecció Territorial de costes quan es varen aprovar, l’any 1999, les Directrius d’Ordenació Territorial que, amb molt bon criteri, decidiren actuar contra l’edificació sistemàtica del litoral.

No s’entén per quin motiu els propietaris de ses Variades han de tenir uns privilegis dels que no gaudeixen la resta de propietaris de terrenys situats a la costa. A ses Variades en tot el temps que estigueren classificades com sòl urbanitzable, ni tant sols es va iniciar la transformació d’aquest sector, molt menys adquiriren la condició d’urbans. Per tant, Ses Variades són APT de costes amb totes les conseqüències. Ja seria hora que el PP acceptàs aquesta realitat i actuàs en conseqüència.

Eivissa, 21 de febrer de 2012.

COMUNICAT D’ESQUERRA UNIDA

La reforma laboral aprovada pel PP, via decret, ha superat totes les expectatives de duresa i agressivitat, inclòs les que havia anunciat el propi ministre De Guindos uns dies abans. No  deixa de ser curiós que els mateixos ministres no es posin d’acord amb els adjectius que li posen a la reforma. Agressiva per uns i equilibrada per altres.

 La reforma laboral aprovada pel Partit Popular és una agressió contra els drets dels treballadors, que desmantella la  protecció legal que fins ara tenien en les relacions amb l’empresa.

Aquesta reforma, entre d’altres coses, significa:

 ↘ Que l’acomiadament serà més fàcil i barat. L’habitual serà una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 180 dies.

↘ Que l’empresari podrà reduir el  salari i els complements. També podrà canviar l’horari i la jornada, modificar els torns i canviar les vacances.

↘ L’empresari podrà exigir al treballador altres funcions i tasques diferents a les reconegudes en el Conveni o en el contracte de treball.

↘ L’empresari podrà acomiadar els treballadors, simplement perquè hagi tengut menys ingressos o vendes en els últims tres trimestres. Així, fins i tot els Bancs podran acomiadar “justificadament” els seus treballadors.

↘ Es podran fer “Expedientes de Regulación de Empleo” sense cap autorització prèvia.

↘ Els treballadors podran ser acomiadats si falten al treball 9 o més dies en dos mesos, o 13 o més dies en 4 mesos, per malaltia comuna, encara que sigui justificada. Queda exclòs l’accident de treball o una baixa oficial per malaltia de més de 20 dies.

Aquesta és la contrareforma dels grans empresaris, que fa pagar la crisi als qui treballadors.

Per aquest motiu el grup parlamentari d’Esquerra Unida–Esquerra Plural presentarà en el Congrés dels Diputats una esmena a la totalitat al text de la reforma laboral, a més d’estudiar la possible inconstitucionalitat d’alguns articles concrets i poder presentar un recurs al Tribunal Constitucional, per la qual cosa faria falta al manco la firma de 50 diputats.

Però, a part de totes les mesures i iniciatives institucionals que es puguin realitzar, és necessari una gran mobilització de la ciutadania per fer front a aquesta agressió.

Per aquest motiu, des d’Esquerra Unida recolzam les manifestacions convocades pels sindicats per aquest diumenge 19 de febrer i participarem en la que començarà al passeig de Vara de Rey a les 18,00 hores.

Eivissa, 18 de febrer de 2012.